Faena feta... no du destorb

Com cada estiu, la cabassada de textos, fotos i links que jo tenia preparada amb tota la informació referida a Montaverner, i que havia recopilat pacientment i il·lusionadament al llarg de 2010, ja la tenia ben enllestida.
Un canvi, que jo entenc menor, com és el de les persones encarregades de maquetar i imprimir el llibre de festes, sembla que ha impossibilitat que el dossier informatiu que ara teniu a les mans (o hauré de dir al teclat?) haja pogut eixir conjuntament amb el llibre de festes de 2011, tal i com havia vingut essent una realitat ininterrompuda des de fa ara dèsset anyets. Ni més ni menys.
Jo només puc dir-vos que per mi no hi ha hagut cap impediment, que vaig telefonar a qui m’havien dit que calia, que n’era el responsable, i ací estem. A 7 d’agost i sense cap resposta.
Ara bé, solucions, si és que hi ha voluntat, n’hi ha: com la ja tradicional d’imprimir una separata, com se sol fer a d’altres llocs. Així ho fan per exemple a les Festes de la Puríssima d’Ontinyent, que publiquen cada any la separata Almaig.
Per mi, doncs, no serà.
Només em dol que la gent, que esperava el dossier amb il·lusió i que sé que se’l col·lecciona, tinga enguany un xicotet buit a l’edició impresa.


I el canvi d’edició l’hem hagut de fer de colp, però no ha sigut traumàtic sinó molt enriquidor.
Internet, però, ens obri múltiples finestres i, ja veureu com resulta de pràctic el format que penge enguany a la xarxa, imprimible també, per altra banda.
En primer lloc, ja no tenim la limitació d’espai a què el paper ens obligava, encara que està maquetat també.
En segon, la possibilitat fonamental d’emprar els hiperenllaços fa que cada titular us el puga enllaçar amb la informació original, si és que el mitjà de comunicació la té en edició digitalitzada.
Açò significa que podeu amplificar tant com vulgueu les fonts informatives i, sobretot, comparar-ne les versions, sovint diferents.
Com que podeu ampliar les imatges a la vostra pantalla, podreu llegir a pleret els textos que a priori apareixen en lletra menuda, i que ara podeu llegir més còmodament. El mateix ocorre amb les fotos, que podeu vore amb un major detall.
I quart, i no és una característica menor, les possibilitats de difusió es multipliquen, ja que podeu reenviar l’enllaç per correu electrònic, Facebook, etc.
Finalment, agrair a tots els mitjans que han tingut a bé informar sobre el nostre poble, Montaverner, que ho continuen fent, que nosaltres els donarem a conéixer. En l’àmbit local hem de reconéixer el mèrit que ha imprimit José A. Boix a La Font, amb els àlbums de fotos i actualitat social i eclesial.
Gràcies a tots pel suport que ens esteu donat i a disfrutar... però informant-vos, que és la millor manera de fer ciutadans lliures.

Lluís M. Segrelles


Ací teniu el Dossier informatiu Montaverner 2010.

La necessitat dels missatgers

Ja podeu consultar el Dossier de Premsa referit a Montaverner 2009, que publique al Programa de Festes 2010.
I així dic a la introducció:
Enguany, com poques vegades, ha quedat ben palesa la necessitat que té tota societat —i la nostra en l’àmbit local i comarcal n’és un exemple claríssim—, de dotar-se d’uns instruments comunicatius i informatius que la vertebren. Per ser sintètics, un parell d’exemples del dossier d’enguany:
No us sembla que, amb l’extraordinària campanya de la Unió Esportiva Montaverner, l’equip de futbol es mereixia que algú parlara d’ell, i no sempre donant la visió de l’adversari? Cal, doncs, algú que escriga les seues gestes, que no costa tant, xe. També, aclaridora de l’escassa importància que se’ns dóna, fins i tot quan ho fem bé, ha sigut la disparitat de puntuacions en la classificació que han mantingut al llarg de tota la Lliga dos diaris. No hi ha hagut ningú que els ho fera corregir. I cal, cal el missatger que els emprenye si fa falta.
El segon exemple, que ja han detectat els empresaris de Coeval al projecte Dinamizavall2: “La comarca manca de pes polític”. I se’n queixen, amb tota raó. Ens cal també dotar-nos de missatgers, que ens informen i que ens facen visibles serra enllà, als centres decisoris.
I si la ciutadania valldalbaidina no estem amb els ulls oberts, els tecnòcrates del Cap i Casal —o de més lluny— poden llançar aberracions com la del Pla Estratègic presentat fa pocs dies, on es permeten arrancar set pobles de la Vall d’Albaida. Sort que tenim un profund sentiment comarcal i han botat tots, fins i tot la Mancomunitat, ens que segurament s’ha de convertir en la nostra solució territorial, però amb recursos propis i independència i responsabilitat política.
En un any en què la climatologia excessiva, les pluges intenses i la neu i el fred, van marcar 2009, vam començar l’any amb l’ensurt de l’incendi a l’Escola Infantil Municipal, i reivindicant la qualitat del centre de salut al poble. Creix també el moviment a favor de la retirada de les antenes de telefonia mòbil de dins el nucli urbà. I també han eixit els pares i mares per exigir la subvenció retirada arbitràriament per la conselleria de Benestar Social a l’Escoleta Infantil, decisió a totes llums injusta.
Destaquem l’augment somort de la desocupació local, reflex de la crisi financera primer, i posteriorment econòmica, que assola tot el món. Paradoxalment, això ha aquietat els PAIs veïns.
Hem seguit l'èxit futbolístic de l'equip local, però 2009 ha vist nàixer i consolidar el BIM i La Font, ambdós tant en paper com a Internet. I no oblidem el boom dels blocs, Facebooks, Flickr, etc. que la gent del poble penja a trencacoll.
Hi ha, però, tres temes, la decisió dels quals transcendeix la fita del terme, però que han estat surant durant tot l’any, i que encara seguiran en un futur immediat: la polèmica ubicació del macroabocador de residus a Llanera; la necessitat de millorar els serveis hospitalaris, amb la construcció d’un hospital vertaderament comarcal a Ontinyent; i la modernització de la línia fèrria Xàtiva-Alcoi, eix vertebrador de les nostres Comarques Centrals.
Uns quants noms propis destaquen en 2009 per la seua projecció professional, als qui felicitem des d’ací: Sílvia Giménez Olcina, del CEIP Doctor Esplugues, digna guanyadora del tercer premi a l’exposició fotogràfica “Un riu no és només aigua que passa”. Xavi Mompó, per la seua ascendent trajectòria, lligada ara a la composició musical. Paula Fernández López, que reprén dos anys després de perdre’s, el càrrec de regina de les festes patronals. Estela Climent (per fi, una científica a Montaverner!), pel seu treball a la Politècnica que l’ha duta, junt al seu equip, a descobrir una nova tècnica per detectar tòxics en peixos i mariscos de manera més senzilla. L’alcaldessa Belén Esteve, que ens va representar a la Cumbre Hemisférica de Alcaldes celebrada en Argentina. I la nostra Catherine Ulmer, per projectar Montaverner al món mitjançant les pantalles de Mon•Doc: una aposta segura pel seu treball incansable.
Aprofite per fer des d’aquestes línies un sentit homenatge al nostre benvolgut Juan Tormo, un músic de cap a peus, que ens ha deixat. Als seus familiars i a tots els qui heu perdut les persones estimades, el més sentit conhort.
Fins l’any que ve.
Lluís M. Segrelles
http://colata.blogspot.com/
colata03@gmail.com

Tasques fetes a gust

Com cada estiu, igual que les oronetes revolen percaçant mosquits i rantelles, jo també tinc des de 1995 una tasca que m’abelleix. I ja fa quinze anys!
Parle, és clar, del dossier de premsa que prepare per al llibre de festes cada any. Per als qui no n’hàgeu vist cap dels que he fet fins ara, consisteix en una selecció dels principals titulars de premsa en què Montaverner o els seus habitants s’hagen convertit en notícia. També hi podem destacar-ne unes poques informacions, i imatges aparegudes.
Evidentment, aquesta tasca només la puc fer a bou passat, quan ja s’hi pot fer la recopilació de tot l’any. Així, per a les festes d’agost d’enguany, de 2009, el dossier enllestit pertany a l’any passat, és a dir, al 2008. Procure el major equilibri entre textos i imatges, així com que siga el més participatiu, en el sentit de no traure sempre els mateixos. Sé que l’objectivitat és una utopia, però sempre procure que tots els punts de vista hi siguen presents. I si algú vol ampliar la informació, doncs ho té més fàcil, ja que a més de la data de publicació i el mitjà, aporte el titular. I que l’interessat s’ho busque a l’hemeroteca.
Heu d’entendre que l’espai és limitat, i al final hem arribat a un acord pragmàtic: dedicar una pàgina a cada mes de l’any, a més d’un text introductori en què procure remarcar els esdeveniments que han marcat el pols informatiu del poble.
Evidentment no caben totes les informacions o esments, perquè ben sovint només són això: alguna cita dins d’una informació de major abast.
Des de fa uns anys, a banda de la premsa escrita en paper, he anat incorporant els mitjans de comunicació digitals, així com les ràdios, sempre que n’hagen fet una referència escrita a les seues pàgines web. I crec que a poc a poc hi ha una major pluralitat, encara que en alguns temes s’hi nota que els mitjans afusellen el que els envien des dels gabinets de premsa.
També he d’esmentar que des de fa uns anys he tingut la sort de comptar amb l’ajut imprescindible de Salva Carbó en la maquetació, sense el qual l’existència del dossier seria a hores d’ara una quimera.
També us he d’advertir que el dossier només mostra la imatge que té el poble per als mass media, no tot el que Montaverner ha sigut capaç de fer durant un any, sinó allò que l’empenta muntavernina ha sigut capaç de transmetre als professionals periodístics. Per sort ja no només apareixem als successos, però encara tenim aqueixa rèmora, com quasi totes les localitats menudes.
Doncs això, aprofitant que ara tenim el bloc Colata, podreu consultar ací el dossier Montaverner 2008, fet per a enguany.
I, en poder, els anteriors.
Que el llegiu almenys amb el mateix gust amb què jo l’he preparat.